Històries de Superacció 4: El Gran Adam*

Home·Entradas·Competiciones, Historias de Superacció, Inserción, Sin categorizar, Triatlón·Històries de Superacció 4: El Gran Adam*

Versió CAT (más abajo en castellano):

1622116_593954124029790_2025980350_nAdam és un noi de complexió atlètica, és alt i prim i corre com una llebre. Viu al casc antic de Barcelona amb la seva mare i els seus quatre germans, sempre lluitant per sortir endevant. Però ell mai perd els seu somriure i el seu bon humor, i sobretot, mai deixa d’explicar acudits, anècdotes o històries. Només va haver-hi un dia en el qual va deixar de parlar per uns minuts. Va ser el dia en què va córrer la seva primera mitja marató amb Superacció. Però aquesta història no us la explicarem nosaltres, millor deixem que l’expliqui ell en primera persona:

“La meva primera mitja marató ha estat una de les meves millors experiències. He estat esperant 2 anys per fer-la, i gràcies al Cinto Ajram que em va animar a inscriure’m he pogut experimentar i sentir cansament, dolor, motivació, satisfacció, alegria, orgull, superació, emoció, i sobretot il·lusió per acabar…

Durant la carrera, els primers 10 quilòmetres vaig estar motivat, i en els següents 10 em vaig començar a sentir cansat, em feia mal tot, però en cap moment desanimat perquè Zuhir, el nostre entrenador, sempre ha estat animant i acompanyant-me durant tot el recorregut, ja que podia haver arribat 15 minuts abans a la meta, però ell va estar aquí agafant-me l’ampolla d’aigua…

En els moments en els quals he estat més cansat, em semblava que no avançava gens del recorregut, vaig tancar els ulls i vaig seguir corrent amb en Zuhir fent-me de guia. Una de les millors parts és trobar-me durant el recorregut la cara de la Mariona, una de les monitores, animant i fent la seva part de la mitja marató per treure’ns alguna foto i vídeo, i en l’entrada a la monitora Eva, i els companys Khalid i Cristian animant i recolzant-nos. Molt bonic també sentir les veus dels competidors i no competidors animant-me i motivant-me fins a arribar a la meta. I finalment, i no menys important, aquella gent que no ha pogut assistir preguntant i felicitant mitjançant mitjans de comunicació pel temps que he aconseguit fer en la mitja marató, moltes gràcies a tots/es.

He après moltes coses en aquesta mitja marató, i dues d’elles són: que mai cal deixar a mitges allò que haguem començat, i la segona és que una mitja marató és molt llarga.”

Tot un exemple de SUPERACCIÓ. 

*noms inventats per protegir la identitat dels nois i noies de Superacció.

Versión ES (más arriba en catalán):

Adam es un chico de complexión atlética, es alto y delgado y corre como una liebre. Vive en el casco antiguo de Barcelona con su madre y sus cuatro hermanos, siempre luchando por salir adelante. Pero él nunca pierde su sonrisa y su buen humor, y sobre todo, nunca deja de explicar chistes, anécdotas o historias… Sólo hubo un día en el que dejó de hablar por unos minutos. Fue el día en que corrió su primera media maratón con Superacció. Pero esta historia no os la explicaremos nosotros, mejor dejemos que la explique él en primera persona:

“Mi primera media maratón ha sido una de mis mejores experiencias. He estado esperando 2 años para hacerla, y gracias a Cinto Ajram que me animó a inscribirme he podido experimentar y sentir cansancio, dolor, motivación, satisfacción, alegría, orgullo, superación, emoción, y sobre todo ilusión por acabar…

Durante la carrera, los primeros 10 kilómetros he estado motivado, y en los siguientes 10 me comencé a sentir cansado, me dolía todo, pero en ningún momento desanimado porque Zuhir, nuestro entrenador, siempre ha estado animando y acompañándome durante todo el recorrido, ya que podía haber llegado 15 minutos antes a la meta, pero él estuvo ahí cogiéndome la botella de agua…

En los momentos en los que he estado más cansado, me parecía que no adelantaba nada del recorrido, cerré los ojos y seguí corriendo con Zuhir haciéndome de guía. Una de las mejores partes es encontrarme durante el recorrido la cara de Mariona, una de las monitoras, animando y haciendo su parte de la media maratón para sacarnos alguna foto y/o vídeo, y en la entrada a la monitora Eva, y los compañeros Mohamed y Cristian animando y apoyándonos. Muy bonito también oír las voces de los competidores y no competidores animándome y motivándome hasta llegar a la meta. Y por último, y no menos importante, aquella gente que no ha podido asistir preguntando y felicitando mediante medios de comunicación por el tiempo que he conseguido hacer en la media maratón, muchas gracias a todos/as.

He aprendido muchas cosas en esta media maratón, y dos de ellas son: que nunca hay que dejar a medias aquello que hayamos comenzado, y la segunda es que una media maratón es muy larga.”

Todo un ejemplo de SUPERACCIÓ. 

*nombres inventados para proteger la identidad de los chicos y chicas de Superacció.